Antonio de Guevara
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1480 Treceño (Cantàbria) (en)  |
| Mort | 3 abril 1545 (64/65 anys) Mondoñedo (Lugo) |
| Bisbe de Mondoñedo | |
| 11 abril 1537 – ← Pedro Pacheco Ladrón de Guevara – Diego Soto Valera (en) → Diòcesi: bisbat de Mondoñedo | |
| Bisbe de Guadix-Baza | |
| 22 gener 1528 – ← Gaspar de Ávalos de la Cueva – Antonio del Aguila Vela y Paz (en) → Diòcesi: bisbat de Guadix | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia, literatura i història |
| Ocupació | escriptor, sacerdot catòlic, historiador, bisbe catòlic |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
Signatura  | |
Fra Antonio de Guevara (Treceño, c. 1480 - Mondoñedo, 3 d'abril de 1545) fou un escriptor i religiós castellà. Les seves obres tingueren una gran difusió per Europa, amb més de 600 edicions.[1] La seva vida i les seves obres han estat objecte de diversos estudis.[2][3]
Biografia
[modifica]Fou i bisbe de Guadix (1528) i de Mondoñedo (1539). Franciscà, cronista i confessor de Carles V. Va escriure molts discursos per a aquest últim i va contribuir significativament a forjar una ideologia específica de l'imperi hispànic. La seva visió de l'imperi és pacifista i messiànica. Defensa la idea d'un imperi més espiritual que material i pren la defensa del nadiu a qui percep com un bon salvatge. El nadiu és un home proper a l'època daurada que s'ha de preservar. És tot el contrari de l'occidental, un ésser mundà i corrupte. Va donar la imatge del príncep ideal al llibre anomenat El libro llamado Relox de Príncipes, en el cual va encorporado el muy famoso libro del emperador Marco Aureli (1529). També va escriure el Menosprecio de corte y alabanza del aldea, que proporciona dades sobre la vida del seu temps. Al llibre Epístolas familiares escriu sobre la gent del seu temps o als antics. El seu pensament està fortament influenciat per estoïcisme, Erasme i l'utopianisme de Thomas More.[4]
Obres
[modifica]- Libro áureo de Marco Aurelio (Sevilla, 1528).[5]
- Reloj de Príncipes (Valladolid, 1539).[6]
- Menosprecio de corte y alabanza de aldea (Valladolid, 1539).[7]
- Epístolas familiares (Valladolid, 1539 y 1541).
- Una década de Césares, es a saber: Las vidas de diez emperadores romanos que imperaron en los tiempos del buen Marco Aurelio (Valladolid, 1539).[8]
- Arte del Marear y de los inventores de ella: con muchos avisos para los que navegan en ellas. (Valladolid 1539).[9]
- Aviso de privados y doctrina de cortesanos (Valladolid 1539).[10]
- Oratorio de religiosos y ejercicio de virtuosos (Valladolid, 1542).[11]
- Monte Calvario
- Epístolas familiares.[14]
Referències
[modifica]- ↑ Clementino Pastor Miguelanez. Cultura y humanismo en la América colonial española. LibrosEnRed, maig 2011, p. 25–. ISBN 978-1-59754-621-8.
- ↑ Horacio Chiong Rivero; Antonio de Guevara The Rise of Pseudo-historical Fiction: Fray Antonio de Guevara's Novelizations. Peter Lang, 2004, p. 22–. ISBN 978-0-8204-7132-7.
- ↑ David T. Gies. The Cambridge History of Spanish Literature. Cambridge University Press, 2004, p. 283–. ISBN 978-0-521-80618-3.
- ↑ Márquez Villanueva, Francisco. «Antonio de Guevara». [Consulta: 14 novembre 2019].
- ↑ Antonio “de” Guevara. Libro aureo de Marco Aurelio. Diego Fernandez de Cordova, 1583, p. 34–.
- ↑ Antonio de Guevara. Marco aurelio con el Relox de principes. por Juan Cromberger, 1537, p. 289–.
- ↑ Antonio de GUEVARA. Menosprecio de corte y alabanza de aldea. J. Valentino, 1735.
- ↑ Antonio de I Guevara. Una Decada de Cesares, es a saber las Vidas de 10 Emperadores Romanos que imperaron enlos tiempos del buen Marco Aurelio. Nucio, 1544.
- ↑ Antonio de Guevara. Libro de los inventores del arte de marear, y de muchos trabajos que se passan en las galeras ..., 1579, p. 1–.
- ↑ Antonio de Guevara. Aviso de prìvados y doctrina de cortesanos. Hicr. Margarit, 1612.
- ↑ Antonio de Guevara. Oratorio de religiosos y exercicio de virtuosos. por industria del honrado varon Juan de Villaquiran, 1542, p. 22–.
- ↑ Antonio de Guevara. La primera parte del libro llamado Monte calvario. Sebastian Martinez, 1552.
- ↑ Antonio de Guevara. Segunda parte del libro llamado Monte Calvarió. Pedro Lasso, 1582.
- ↑ Antonio de Guevara. Epistolas familiares de Don Antonio de Guevara .... Meurcio, 1633.
